martes, 24 de noviembre de 2009
domingo, 22 de noviembre de 2009
Patufet Sant Jordi
El dimarts per seguir amb la setmana de pràctiques ens vèm distribuir per visitar escoles acompanyats per un company/a de tercer. A mi amb va tocar visitar i passar el dia a l'escola Patufet Sant Jordi amb l'alumne Silvia Quijado.
El dia va começar a les 9, vaig quedar amb la Silvia a l'estació i tot seguit vem entrar a l'escola i abans d'anar a classe em va ensenyar una mica el col·legi.
Desprès de fer una petita ruta per l'escola vem entrar a la classe on passaria la resta del dia, era una classe d'alumnes de quart de primària. La seva classe s'anomenava els científics. La primera impressió de la classe va ser molt bona, realment amb va sobtar moltíssim perquè era com tornar a ser petit i alumne de quart. La classe era molt acollidora i estava decorada d'una manera molt personal i que causava una sensació de comoditat. Era una aula molt petita i aixó feia que tot fós mñes pròxim i mé personal. La classe estava decorada amb tot tipus de treballs que els nens havíen realitzat. També estava plena de objectes, informació, etc... relacionada amb la ciència. El tema dels primers mesos eren els animals invertebrats, i tenien un prestatge ple de coses que anaven portant els alumnes. Des de grills dissecats, esponges de mar, dibuixos d'aranyes,etc... fins i tot tenien una gàbia on tenien un gril
Una de les altres coses que més hem va sobtar va ser la relació amb la professora. Hi havia molta confiança entre els alumnes i la professora però alhora existia un respecte molt gran. Hem va agradar molt el tracte de la profe cap als alumnes, intentava ajudar-los en tot però sense fer-lis les coses sinó intentant que pensessin i motivant-los a que ho podien conseguir.
La col.locació de les taules també he va cridar l'atenció, del que jo recordo de la meva etapa a primària crec que ens sentàvem per parelles i en pupitres. I hem va sorprendre que aquella classe juntés les taules i féssin sempre grups de sis.
També hem va agradar el fet de que tot es compartia, hi havia un cert material per cada taula i tots els alumnes d'aquella taula tenien dret a tot el material. El clima era d'ajuda i de repartir el material entre tots.
També hi havia un encarregat per gairebé totes les tasques de la classe: apuntar la data a la pissarra, repartir els llibres, apuntar la gent que es quedava al menjador, donar de menjar al grill, etc...
Un altre cosa que hem va agradar i que voldria tindre a la meva classe quan sigui profe, si algun dia ho sóc, era l'apartat d'assamblea i de notícies. Al costat de la pissarra hi havia una mena de bústia feta amb cartulina, on tots els alumnes de la classe podien escriure problemes o coses a comentar per millorar la relació a classe.
I també l'aspecte de notícies on cadascú podia escriure quan vulgués una notícia que li agradaria compartir amb tota la classe. Les notícies podien ser personals o de la societat, és a dir tenien llibertat per compartir el que volguessin. Exemple d'una notícia: " Avui el meu gos ha tingut gossets" i després aquesta notícia es parlava i es comentava a classe.
Horari de les classes a les que vaig assistir:
9:00 Ed.Física
10:00 Lectura
11:00 Anglés
11:45 PATI
12:15 Català
15:00-17:00 Naturals
Cal dir que el dia que jo vaig assistir no es va complir molt l'horari, perquè tenien proves per evaluar el seu nivell. Proves que es feien al principi i desprès al final del curs.
http://www.patufet.cat/
El dia va começar a les 9, vaig quedar amb la Silvia a l'estació i tot seguit vem entrar a l'escola i abans d'anar a classe em va ensenyar una mica el col·legi.
Desprès de fer una petita ruta per l'escola vem entrar a la classe on passaria la resta del dia, era una classe d'alumnes de quart de primària. La seva classe s'anomenava els científics. La primera impressió de la classe va ser molt bona, realment amb va sobtar moltíssim perquè era com tornar a ser petit i alumne de quart. La classe era molt acollidora i estava decorada d'una manera molt personal i que causava una sensació de comoditat. Era una aula molt petita i aixó feia que tot fós mñes pròxim i mé personal. La classe estava decorada amb tot tipus de treballs que els nens havíen realitzat. També estava plena de objectes, informació, etc... relacionada amb la ciència. El tema dels primers mesos eren els animals invertebrats, i tenien un prestatge ple de coses que anaven portant els alumnes. Des de grills dissecats, esponges de mar, dibuixos d'aranyes,etc... fins i tot tenien una gàbia on tenien un gril
Una de les altres coses que més hem va sobtar va ser la relació amb la professora. Hi havia molta confiança entre els alumnes i la professora però alhora existia un respecte molt gran. Hem va agradar molt el tracte de la profe cap als alumnes, intentava ajudar-los en tot però sense fer-lis les coses sinó intentant que pensessin i motivant-los a que ho podien conseguir.
La col.locació de les taules també he va cridar l'atenció, del que jo recordo de la meva etapa a primària crec que ens sentàvem per parelles i en pupitres. I hem va sorprendre que aquella classe juntés les taules i féssin sempre grups de sis.
També hem va agradar el fet de que tot es compartia, hi havia un cert material per cada taula i tots els alumnes d'aquella taula tenien dret a tot el material. El clima era d'ajuda i de repartir el material entre tots.
També hi havia un encarregat per gairebé totes les tasques de la classe: apuntar la data a la pissarra, repartir els llibres, apuntar la gent que es quedava al menjador, donar de menjar al grill, etc...
Un altre cosa que hem va agradar i que voldria tindre a la meva classe quan sigui profe, si algun dia ho sóc, era l'apartat d'assamblea i de notícies. Al costat de la pissarra hi havia una mena de bústia feta amb cartulina, on tots els alumnes de la classe podien escriure problemes o coses a comentar per millorar la relació a classe.
I també l'aspecte de notícies on cadascú podia escriure quan vulgués una notícia que li agradaria compartir amb tota la classe. Les notícies podien ser personals o de la societat, és a dir tenien llibertat per compartir el que volguessin. Exemple d'una notícia: " Avui el meu gos ha tingut gossets" i després aquesta notícia es parlava i es comentava a classe.
Horari de les classes a les que vaig assistir:
9:00 Ed.Física
10:00 Lectura
11:00 Anglés
11:45 PATI
12:15 Català
15:00-17:00 Naturals
Cal dir que el dia que jo vaig assistir no es va complir molt l'horari, perquè tenien proves per evaluar el seu nivell. Proves que es feien al principi i desprès al final del curs.
http://www.patufet.cat/
Cibernàrium
Desprès de la conferència de Fer de Mestre vem anar al cibernàrium ,centre d’alfabetització digital. Un cop allà ens van fer una xerrada dirigida per Dr. José Manuel Pérez Tornero i Dr. Santiago Tejedor, que són professors de la UAB. Ens van explicar que consistia en un centre de formació i divulgació de les noves tecnologies, sobretot Internet. I que anava dirigit a tots els ciutadans i ciutadanes.
També ens van parlar de l’ús de les noves tecnologies, però sobretot dins de l’educació la manera com afecta al sistema educatiu. Han fet menció a l’evolució que hi ha hagut en la societat al llarg de tota la historia, i com ha anat evolucionant la tecnologia.
Entremig de la xerrada ens van passar una mena de questionaris per veure a quin nivell de d'informàtica i sobretot de coneixença de programes teníem.
Desprès ens van seguir parlant de la web 2.0 que diuen que es la web de la gent. Ens van explicar quines eren les diferències que hi havia entre la web 2.0 i la web 1.0.
I ens van dir unes característiques de la web 2.0:
Web que potencia les experiències dels usuaris, que permet jugar, on el comportament dels usuaris no està predeterminada, que el seu software millora a partir del seu ús, que dona al dret a barrejar “alguns drets reservats” i que esta en beta eterna.
També ens van parlar de l’ús de les noves tecnologies, però sobretot dins de l’educació la manera com afecta al sistema educatiu. Han fet menció a l’evolució que hi ha hagut en la societat al llarg de tota la historia, i com ha anat evolucionant la tecnologia.
Entremig de la xerrada ens van passar una mena de questionaris per veure a quin nivell de d'informàtica i sobretot de coneixença de programes teníem.
Desprès ens van seguir parlant de la web 2.0 que diuen que es la web de la gent. Ens van explicar quines eren les diferències que hi havia entre la web 2.0 i la web 1.0.
I ens van dir unes característiques de la web 2.0:
Web que potencia les experiències dels usuaris, que permet jugar, on el comportament dels usuaris no està predeterminada, que el seu software millora a partir del seu ús, que dona al dret a barrejar “alguns drets reservats” i que esta en beta eterna.
Conferència "Fer de Mestre"
Aquesta conferència ha tingut lloc a la sala d'actes de l'Universitat. La xerrada ens la donat l'Eulàlia Bosch, professora de filosofia i autora de llibres realcionats amb l'educació. Durant la conferència l'Eulàlia ens ha parlat de la importància de pensar en l'ofici de ser mestre en el marc d'una ciutat. Parlant del magisteri, pensem en nens, però també hem de pensar en els nens que creixen. Existeix una importància gran en el coneixement de la ciutat, del món i la societat que ens envolta. I nosaltres hem de fer de pont d'informació i transmetre'ls tota aquesta informació sobre el lloc on viuen. Conèixer i viure la nostra ciutat ens ajudarà a valorar la resta de ciutats.
Els nens són curiosos per naturalesa i necessiten saber i saber.
El gran aliat dels mestres per alimentar aquesta curiositat són les arts. L'arquitectura i la música són les úniques que es viuen des de dins, et donen aixopluc.
Afirmacions: a més a més de fer el seu oficiamb les arts, pot caure cautivat pels seus encants. Per ser docent cal voler ser sabi. Cal posar l'accent amb l'ensenyament i saber-ho transmetre-ho.
Els nens són curiosos per naturalesa i necessiten saber i saber.
El gran aliat dels mestres per alimentar aquesta curiositat són les arts. L'arquitectura i la música són les úniques que es viuen des de dins, et donen aixopluc.
Afirmacions: a més a més de fer el seu oficiamb les arts, pot caure cautivat pels seus encants. Per ser docent cal voler ser sabi. Cal posar l'accent amb l'ensenyament i saber-ho transmetre-ho.
domingo, 15 de noviembre de 2009
13-11-09
DescripciÓ:
En la sessió d'avui hem tingut que fer una petita pràctica per posar en comú les notres visions del llibre del "Caçador d'estels" i així després fer una posta en comú. La Lluïsa ens va adjudicar un tema a cadascú i a mi hem va tocar l'argument. Els altres temes eren descricpció d'un protagonista principal, d'un personatge secundari, aconsellar el llibre i l'ambient. Aquesta va ser la meva aportació, el meu argument:
Aquesta història està ambientada a l'Afganistan. Un Afganistan en periòde de guerra i transicions al poder. Dintre d'aquest marc històric sorgeix la història dels personatges de la novel·la. L'Amir i en Hassan, que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia. Un d'ells, l'Amir, és fill d'un home ric i amb poder. I l'altre, en Hassan és una hazara, una raça considerada inferior. Els primers anys de la seva vida els passen junts i comparteixen moltes situacions plegats. Encara que existia un llaç d'amistat molt gran entre ells, en Hassan sempre aportava més a la relació. Tots dos viuen amb el Baba i l'Ali, els pares de l'Amir i el Hassan respectivament. Després d'un aconteixement tràgic, la relació es deteriora i s'acaben separant. Aquest fet farà que l'Amir arrosegui un sentiment de culpa tota la seva vida. Molts anys després, la vida dóna una oportunitat de redimir-se a l'Amir. Li dóna l'oportunitat de pagar-li al seu amic tot el que havia fet per ell, ocupant-se del seu fill Sobrab, que havia quedat orfe després de la mort dels seus pares. L'Amir vol aportar al Sobrab tot el que li havia negat al seu pare, i el seu amic, Hassan i pagar-li d'alguna manera la seva traïció.
Després també va exposar la seva revista l'Eva i la Sara ens va parlar de les notíces de la setmana. L'Eva ens va parlar de la revista “Organización y gestión educativa” i totes les seves característiques i apartats.
I la Sara ens va portar una notícia que parla de la implantació del nou màster de secundària. El sistema educatiu català, amb la finalitat d’aconseguir l’èxit escolar de Finlàndia, han decidit posar més atenció en la selecció de docents. El màster de secundària substitueix el certificat d’adaptació pedagògica (CAP). Per poder-hi accedir s’ha de tenir el nivell B1 en anglès i un bon nivell acadèmic, ja que la demanda supera l’oferta.
Reflexió:
Personalment penso que el llibre del "Caçador d'estels" ha sigut una molt bona opció i que la tria com a 3 llibre de lectura ha sigut molt bona. És un llibre que enganxa i que et sensibilitza i que tots hem llegit amb molt de gust com hem pogut veure amb les redaccions. Fins i tot la Lluïsa es va sorprendre i no va voler que li donèssim les redaccions per si trobava masses faltes i li trèiem el bon gust que li havia quedat escoltant-les.
En la sessió d'avui hem tingut que fer una petita pràctica per posar en comú les notres visions del llibre del "Caçador d'estels" i així després fer una posta en comú. La Lluïsa ens va adjudicar un tema a cadascú i a mi hem va tocar l'argument. Els altres temes eren descricpció d'un protagonista principal, d'un personatge secundari, aconsellar el llibre i l'ambient. Aquesta va ser la meva aportació, el meu argument:
Aquesta història està ambientada a l'Afganistan. Un Afganistan en periòde de guerra i transicions al poder. Dintre d'aquest marc històric sorgeix la història dels personatges de la novel·la. L'Amir i en Hassan, que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia. Un d'ells, l'Amir, és fill d'un home ric i amb poder. I l'altre, en Hassan és una hazara, una raça considerada inferior. Els primers anys de la seva vida els passen junts i comparteixen moltes situacions plegats. Encara que existia un llaç d'amistat molt gran entre ells, en Hassan sempre aportava més a la relació. Tots dos viuen amb el Baba i l'Ali, els pares de l'Amir i el Hassan respectivament. Després d'un aconteixement tràgic, la relació es deteriora i s'acaben separant. Aquest fet farà que l'Amir arrosegui un sentiment de culpa tota la seva vida. Molts anys després, la vida dóna una oportunitat de redimir-se a l'Amir. Li dóna l'oportunitat de pagar-li al seu amic tot el que havia fet per ell, ocupant-se del seu fill Sobrab, que havia quedat orfe després de la mort dels seus pares. L'Amir vol aportar al Sobrab tot el que li havia negat al seu pare, i el seu amic, Hassan i pagar-li d'alguna manera la seva traïció.
Després també va exposar la seva revista l'Eva i la Sara ens va parlar de les notíces de la setmana. L'Eva ens va parlar de la revista “Organización y gestión educativa” i totes les seves característiques i apartats.
I la Sara ens va portar una notícia que parla de la implantació del nou màster de secundària. El sistema educatiu català, amb la finalitat d’aconseguir l’èxit escolar de Finlàndia, han decidit posar més atenció en la selecció de docents. El màster de secundària substitueix el certificat d’adaptació pedagògica (CAP). Per poder-hi accedir s’ha de tenir el nivell B1 en anglès i un bon nivell acadèmic, ja que la demanda supera l’oferta.
Reflexió:
Personalment penso que el llibre del "Caçador d'estels" ha sigut una molt bona opció i que la tria com a 3 llibre de lectura ha sigut molt bona. És un llibre que enganxa i que et sensibilitza i que tots hem llegit amb molt de gust com hem pogut veure amb les redaccions. Fins i tot la Lluïsa es va sorprendre i no va voler que li donèssim les redaccions per si trobava masses faltes i li trèiem el bon gust que li havia quedat escoltant-les.
13-11-09
Descripció:
Avui m'ha tocat fer la activitat de recitar un poema en públic. També han recitat els següents companys: Oscar Valverde, Toni Ruiz, Laura Sànchez,Helena San José, Cristina Sansalvadó, Mireia Toro, Norma Augusto, Cristina Valera, Martí Villegas, Helena Vall i la Blanca Vivet. Com la setmana passada, tres persones s’encarregaven d’avaluar a cada un d’ells.
Després vem començar també l'activitat de debat, i el meu grup va ser l'encarregat de trencar el gel i ser el primer grup. El grup estava format per: Els que anavem a favor érem: Carles Costa, Àngel Carrilo, Javi Garcia, Macià Bagur, Marta Pintos i jo. I els que anaven en contra eren: Marc Pèrez, Pere Mussoll, Oscar Valverde, Alba Mayol i Esteve Clop. El debat era sobre l'Escola Privada.
El nostre debat va començar amb 4 minuts per donar arguments a favor i en contra, de manera que els capitans de cada equip van donar uns quants arguments com per exemple a favor van dir: que hi ha menys fracàs escolar en les privades, que hi ha més assistència, que els professors han de passar per una entrevista, els pares estan més a sobre dels nens en setmana d’exàmens per el cost econòmic que comporta i ells volen veure resultats. I els arguments en contra van ser: que el cost econòmic de les privades és massa elevat i hi ha famílies que no s’ho poden permetre, en les privades hi ha una selecció d’alumnes, pel nivell econòmic, i en les públiques hi ha major culturalitat que fa que el nen es socialitzi amb major diversitat cultural.
A continuació vem fer 4 minuts de refutacions a favor i en contra. Els que anavem a favor vem demostrar els seus arguments a través d’estadístiques, i que en les públiques hi ha molt més fracàs escolar, i en l’informe pisa ens mostra que en les escoles públiques hi ha un 61% d’alumnes que no repeteixen i un 39% que són repetidors, en canvi en les privades un 82% dels alumnes passen de curs i únicament un 18% no ho fan., també vem dir que els pares com que volen una bona educació i formació per als seus fills, sovint el que fan és estar a sobre d’ells alhora que tenen exàmens, deures i així poder veure el rendiment que en treuen i si ho utilitzen. I les refutacions en contra el que van dir es que l’escola hauria de ser lliure i gratuïta per a tots, de manera que tots els nens i nenes tinguessin la mateixa oportunitat i també van parlar del tema de les subvencions.
I per acabar, vem fer les conclusions dient que quedava demostrat que l’ implicació dels pares es molt important per els fills. I en contra que els valors que es donen en una privada no són els adequats i que s’haurien de donar els valors per tal de crear uns bons ciutadans.
Per finalitzar la classe ens va repartir l’horari dels dies que es farien les exposicions per parelles i el full de valoració d’aquestes.
Reflexió:
En particular, a mi les activitats que he esmentat i que hem va tocar fer, hem van servir molt per perdre una mica la por escènica de parlar davant dels companys i saber parlar millor en públic. També m'ha servit per treballar en grup i aportar el màxim possible al meu grup.
Ampliació:
Aquest és el poema que vaig escollir per recitar. És un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L'arrel i l'escorça:
Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua.
Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.
L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l''eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Avui m'ha tocat fer la activitat de recitar un poema en públic. També han recitat els següents companys: Oscar Valverde, Toni Ruiz, Laura Sànchez,Helena San José, Cristina Sansalvadó, Mireia Toro, Norma Augusto, Cristina Valera, Martí Villegas, Helena Vall i la Blanca Vivet. Com la setmana passada, tres persones s’encarregaven d’avaluar a cada un d’ells.
Després vem començar també l'activitat de debat, i el meu grup va ser l'encarregat de trencar el gel i ser el primer grup. El grup estava format per: Els que anavem a favor érem: Carles Costa, Àngel Carrilo, Javi Garcia, Macià Bagur, Marta Pintos i jo. I els que anaven en contra eren: Marc Pèrez, Pere Mussoll, Oscar Valverde, Alba Mayol i Esteve Clop. El debat era sobre l'Escola Privada.
El nostre debat va començar amb 4 minuts per donar arguments a favor i en contra, de manera que els capitans de cada equip van donar uns quants arguments com per exemple a favor van dir: que hi ha menys fracàs escolar en les privades, que hi ha més assistència, que els professors han de passar per una entrevista, els pares estan més a sobre dels nens en setmana d’exàmens per el cost econòmic que comporta i ells volen veure resultats. I els arguments en contra van ser: que el cost econòmic de les privades és massa elevat i hi ha famílies que no s’ho poden permetre, en les privades hi ha una selecció d’alumnes, pel nivell econòmic, i en les públiques hi ha major culturalitat que fa que el nen es socialitzi amb major diversitat cultural.
A continuació vem fer 4 minuts de refutacions a favor i en contra. Els que anavem a favor vem demostrar els seus arguments a través d’estadístiques, i que en les públiques hi ha molt més fracàs escolar, i en l’informe pisa ens mostra que en les escoles públiques hi ha un 61% d’alumnes que no repeteixen i un 39% que són repetidors, en canvi en les privades un 82% dels alumnes passen de curs i únicament un 18% no ho fan., també vem dir que els pares com que volen una bona educació i formació per als seus fills, sovint el que fan és estar a sobre d’ells alhora que tenen exàmens, deures i així poder veure el rendiment que en treuen i si ho utilitzen. I les refutacions en contra el que van dir es que l’escola hauria de ser lliure i gratuïta per a tots, de manera que tots els nens i nenes tinguessin la mateixa oportunitat i també van parlar del tema de les subvencions.
I per acabar, vem fer les conclusions dient que quedava demostrat que l’ implicació dels pares es molt important per els fills. I en contra que els valors que es donen en una privada no són els adequats i que s’haurien de donar els valors per tal de crear uns bons ciutadans.
Per finalitzar la classe ens va repartir l’horari dels dies que es farien les exposicions per parelles i el full de valoració d’aquestes.
Reflexió:
En particular, a mi les activitats que he esmentat i que hem va tocar fer, hem van servir molt per perdre una mica la por escènica de parlar davant dels companys i saber parlar millor en públic. També m'ha servit per treballar en grup i aportar el màxim possible al meu grup.
Ampliació:
Aquest és el poema que vaig escollir per recitar. És un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L'arrel i l'escorça:
Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua.
Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.
L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l''eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
