13-11-09

Descripció:

Avui m'ha tocat fer la activitat de recitar un poema en públic. També han recitat els següents companys: Oscar Valverde, Toni Ruiz, Laura Sànchez,Helena San José, Cristina Sansalvadó, Mireia Toro, Norma Augusto, Cristina Valera, Martí Villegas, Helena Vall i la Blanca Vivet. Com la setmana passada, tres persones s’encarregaven d’avaluar a cada un d’ells.
Després vem començar també l'activitat de debat, i el meu grup va ser l'encarregat de trencar el gel i ser el primer grup. El grup estava format per: Els que anavem a favor érem: Carles Costa, Àngel Carrilo, Javi Garcia, Macià Bagur, Marta Pintos i jo. I els que anaven en contra eren: Marc Pèrez, Pere Mussoll, Oscar Valverde, Alba Mayol i Esteve Clop. El debat era sobre l'Escola Privada.
El nostre debat va començar amb 4 minuts per donar arguments a favor i en contra, de manera que els capitans de cada equip van donar uns quants arguments com per exemple a favor van dir: que hi ha menys fracàs escolar en les privades, que hi ha més assistència, que els professors han de passar per una entrevista, els pares estan més a sobre dels nens en setmana d’exàmens per el cost econòmic que comporta i ells volen veure resultats. I els arguments en contra van ser: que el cost econòmic de les privades és massa elevat i hi ha famílies que no s’ho poden permetre, en les privades hi ha una selecció d’alumnes, pel nivell econòmic, i en les públiques hi ha major culturalitat que fa que el nen es socialitzi amb major diversitat cultural.

A continuació vem fer 4 minuts de refutacions a favor i en contra. Els que anavem a favor vem demostrar els seus arguments a través d’estadístiques, i que en les públiques hi ha molt més fracàs escolar, i en l’informe pisa ens mostra que en les escoles públiques hi ha un 61% d’alumnes que no repeteixen i un 39% que són repetidors, en canvi en les privades un 82% dels alumnes passen de curs i únicament un 18% no ho fan., també vem dir que els pares com que volen una bona educació i formació per als seus fills, sovint el que fan és estar a sobre d’ells alhora que tenen exàmens, deures i així poder veure el rendiment que en treuen i si ho utilitzen. I les refutacions en contra el que van dir es que l’escola hauria de ser lliure i gratuïta per a tots, de manera que tots els nens i nenes tinguessin la mateixa oportunitat i també van parlar del tema de les subvencions.

I per acabar, vem fer les conclusions dient que quedava demostrat que l’ implicació dels pares es molt important per els fills. I en contra que els valors que es donen en una privada no són els adequats i que s’haurien de donar els valors per tal de crear uns bons ciutadans.

Per finalitzar la classe ens va repartir l’horari dels dies que es farien les exposicions per parelles i el full de valoració d’aquestes.

Reflexió:

En particular, a mi les activitats que he esmentat i que hem va tocar fer, hem van servir molt per perdre una mica la por escènica de parlar davant dels companys i saber parlar millor en públic. També m'ha servit per treballar en grup i aportar el màxim possible al meu grup.

Ampliació:

Aquest és el poema que vaig escollir per recitar. És un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L'arrel i l'escorça:

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua.
Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.


L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.



Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l''eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.